volta

com l'olor que et transporta a un temps que ja no saps sagur si existeix,
com les llagrimes i el seu gust tant maliciosament bo,
com els sanglots que et treuen la pena del cor i te la recorden a cau d'orella,
com un troç de pastís massa dolç i massa abundant,

just igual que allò que ja havia estat,
just igual que aquella canço enfadosa que mai s'acaba

idèntic a mi mateix

com de just i idèntic és ser altrevolta una formiga!

riu-rui-iu-rui-iu iu ui ui ui...