conec la teva història

Conec la teva història, molt més bé del que et penses perquè és exactament igual que la meva o que la seva i és per això que la puc escriure.

Fa molt i molt de temps, tu eres una altre persona i jo...jo no ho sé, però és de tu de qui parlarem.
Recordo que jugaves a fer rius i canals d'aigua davant la porta de casa mentre el gos et lladrava; em ressonen encara a la memòria les canços que cantaves tot gronxan-te, i les lliçons que donaves, amb un to massa serè per tenir l'edat que tenies, ara em sembla que et passa el mateix. Et reconec espantada quan els altres et veuen eixalabrada, sé que has cridat al coixí les coses que no et van semblar correctes de cridar els quatre vents i et conec també prou per saber que et més forta que un roure i tant espantadissa com valenta.
Em recordo de quan vas enamorar-te per primer cop i com m'explicaves que ja mai més tornaries a viure amb la intensitat viscuda. Que ruca que eres! que bé d'haver-ho estat.
Avui t'escric, perquè et veig venir; intueixo que vols i jo, com sempre em rendirè i et deixarè que facis amb mi el que més et plagui.