divendres, 28 de desembre del 2007

llet agre

La mala llet em fa molt riure, és l'emoció el nervi que fa que el sentir-lo em surti un riure, millor dir m'esclafeixi un riure i llavors tothom em mira i em diuen que no toco ni quarts ni hores...i tenen raó. i és que si no ric us juro que repartiria una de clatellots!!!! sobretot al coi de nanes que cobren les zones blaves de les ciutats, quina merda de feina!!! no entenc com una persona pot guanyar-se els diners així!! tothom projecta merda sobre la seva persona..això ha d'influenciar-te d'alguna manera i la menys dolents és la immunització (paraula que mig m'invento) i això també és molt dolent.. per NO ÉS POT SER IMMUNE ALS ALTRES SENSE SER MORT! si és que la seva feina consisteix en putejar -d'acord- tocar la pera, als conductors xerraires o encantadets que han posat el tiquet fins a les 17:48 i s'han presentat a buscar el cotxe a les 18:12.

recoi, recoi, recoi quina mala llet que has de rebre fotent aquest coi de feina de merda!

sucre recremat (espavila!)

Provaria de trencar-te un totxo al cap, per veure que és més dur ...a priori més val que no et digui que penso que la totxana quedaria feta miquetes. em sembla també que si algú mai aconseguís acostar-se prou al teu cor i hi deixés un glassonet, aquest quedaria encara més gelat, glaçat i probablement, al pobre que l'hagués dut li quedaria el cor com hauria quedat el totxo contra el teu cap, esmicolat.

i és que Sucre recremat, de tant dolça i deliciosa com t'has volgut fer t'has passat i ara ets negre i tens un mal gust de collons que costa de passar. i per si això no fos prou, com el sucre cremat ets fràgil com res i delicada que de tant com n'ets venen ganes de cuidar-te.

això és ple de contradiccions! que no ho veus?

un més de l'estil...

peus que corren, casi tant com diners i paquets que brillen més que els ulls de qui els dona. no vull que ens posem a fer el hippie ni que fem veure que els regals no ens importen..estem massa enllà (potser massa endeins) per dir aquestes coses, però que bonic que es quuan és de veritat.

diumenge, 16 de desembre del 2007

sense capa ni barret

bitxo que obres els porticons del mati i deixes que el solet , tímid, entri per la finestra, entre caixes i capses encara per desfer. escolta el que no et dic i mira-ho com ho veig.

esai ienei hylios mou.

Resum de temps

Quan ets allà on fa igual de por un pas endavant que una passa enrera,
quan no saps on desenvoquen les paraules que escup la teva boca,
quan els pensaments han crescut tots en dubtes i preguntes,
sols queda ser valent, perquè l'aigua estancada es podreix, i riure de tu, i escoltar sense preguntar i caminar de bracet amb el temps perquè el temps tot ho sap i de tot et dóna.






(jo ho faig així)

dijous, 13 de desembre del 2007

tasl pioas p`hnj

talp de camp:

Mamífer teri
de l'ordre dels rosegadors,
de la família dels micròtids
(Arvicola terrestris),
de costums diürns,
herbívor i que construeix galeries als prats de dalla.

dilluns, 10 de desembre del 2007

pum.

el pum-pum no es pot parar
el pum-pum empeny
el pum-pum ve i prou
el pum-pum se'n va i punt
el pum-pum no és res
el pum-pum no és ni bo ni dolent
el pum-pum és com jo
a vegades jo només soc pum-pum

divendres, 7 de desembre del 2007

maionesa (que no sé com s'ecriu)

Quina manera més maionesa de passar el temps,
matant-lo enlloc de fer amb ell qualsevol cosa...
i desprès, ja ho sé, em tornarà a la boca un regust desagradable de temps gairebè perdut...

dilluns, 3 de desembre del 2007

pot ser?

pot ser que allò que diuen que mou el món sigui una mirada? sense saber noms,ni ferides passades ni ganes de futur ni res més?

LA MORT!

angelet,
posseïr es per l'amor el que
és una garrafa d'aigua a una orquídia.

?!

JO SÓC QUI ET FA CALLAR