n'hi havia un (que no sóc jo!) que va fer un viatge endins, cap el fons de les seves arrels, fins trobar la terra que el nodria i d'allí estant va sentir-se realment bé, va donar les gracies a coses en les quals no creu i ve fentir-se feliç i orgullós de les seves arrels. va pujar una mica, i va fixar-se en com de forta creixia la seva primera tija i com de ràpid havia brotat...tot això evidentment tenia una clara relació amb la genètica, però no sols amb aquests sinó també amb la terra i en les paraules que havia sentit al brotar.
´més amunt encara li havien sortir ja algunes floretes que bnoniques! va pensar -just abans de pensar, sóc un nenaza- i va tornar a posar els peus a la terra que li havia donat molt més del que ell li donava a ella i va continuar vivint com si res.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada