...

casi ja ho he oblidat tot. torno. no sé ben bé per què. però torno.
vinga doncs!

retobat

Sortir de treballar, pujar al cotxe, ja és de nit, al cd de varis que ens vaig fer per aquell viatge sona i hi sona una cançó que em fa rrrrrrr i m'animo, la setmana no ha anat pas malament. ho celebraré, a soles.
em trobo un munt de gent, arreu hi ha cares conegudes, m'agrada el què fas-doncs-mira-per-aquí.
tard torno a casa rebusco una nota que no hi és però m'és igual. i finalment un ting-tong. me'n vaig a fer non-non.

au! vinga!

llevar-te havent anat a dormir amb la sensació, que encara no havia acabat la feina, trucar a l'un a l'altre, riure de veritat una mica i trucar més, donar la mà, amb força, convicció que no m'enganxaran pas per a qui!
i llavors que sí que el projecta tirarà endavant i
visca!
tot anirà bé i serà la òstia i un munt de gent gaudirà de la feina ben feta i llavors al cap d'un dies doncs que no, que al final no i llavors
merda!
torna a córrer i encara una mica més ràpid que abans perquè el temps cada cop és menys i vull que les coses surtin similars a com les havia pensat i
collons, la gent no té paraula!
i els ajuntaments em fan venir basques i mira

alguna tonteria a algun lloc que et faci descansar una mica però
no hi deixo de pensar així que l'únic remei que em queda es aconseguir-ho...

a veure.

ostres tu

ara hi ha coses que no sé si vull saber. quina llàstima que em faig.

au!

(fins quan em repetirè... qui ho havia de dir?)

zzzzzzzz xxxxxxxxx

quan escolto els tic-tacs que marquen el meu temps sols sento tttttt però quan m'aturo i sols observo tot s'atura i es torna interrogació.
fa tant de temps que no noto la cremor aquella
que fan les mans desprès d'espetegar contra el terra...
em sembla, quan em miro fixament al mirall, que tampoc he d'amoïnar-me gaire si no sóc una d'aquelles persones que donen un sentit sublim a tot el que fan però, alhora sento la meva pròpia veu dient-me alguna cosa com ara "és clar que sí que pots que la por ets tu i no qualque cosa que vingui del defora"
zzzzzzzz xxxxxxxxxxxxx zzzzzzzzzzzz xxxxxxxxx zzzzzzzzzzzz xxxxxxxxxxxxx
zzzzzzzzz xxxxxxxxxxxxxxx zzzzzzzzzzzzz xxxxxxxxxx i sols mirar el reflex de la
lluna sobre les onades...
ai que bé quan el caparró dicta tonteries i el cansament venç la vergonya i guanya la veritat

sense conclusió

t'amagues rere qualsevol cosa, tot i que (no t'enganyis) la causa sempre es la mateixa i llavors, la cosa no importa gens. fas com que treballes o busques o jugues però cap d'aquestes accions descriu el que estàs fent perquè del cert que jo no en tinc ni idea, però sé que tu tampoc.

?!

què collons xerres d'escriure llibres?. capulla!

apa!

hi ha certs dies, certes setmanes que no saps segur si les has viscut, confons el que penses amb el que vius i el que vius amb el que somies i el que somies amb el que vols.
t'oblides que somies el que vius i vius el que penses i així, ja tens el que vols!


que bè!

tossuts!

cau poèticament la pastilla en un got, és igual si mig ple o mig buit d'aigua, xxxxxxxxxxxx es fon i com si fos festa major surten del no res un munt de bombolletes que espeteguen tot fent una cursa per veure qui arriba primer a dalt de tot. agafa el got i amb antelació arrufa el nas i les celles sabent que el gust que notarà serà fastigós. intenta beure a grans glopades però sembla que el cos no vulgui engolir, fa el cor fort i s'acaba tot el líquid. avui sortirà tan si com no.

et diré un secret

Altre vegada tu, petitona, fent-te les preguntes repetides, mirant amb esforç...

ei!, no cal que te'n amaguis que el que fas no està pas malament i amb mi és inútil que intentis enganyar-me que sempre et sento molt abans que els meus ulls et vegin reflectida en qualsevol aparador. recorda, bitxo petit, que tot el que fas ets tu mateixa i cal que ho sàpigues i que n'estiguis orgullosa, cal que acceptis que on estàs és només un lloc, però és el teu. agafa'l i viu-lo com només tu ho saps fer i arregla'l i deixa'l ben bonic perquè quan t'hi passegis no tinguis por, perquè els qui hi vinguin (els qui tu deixis venir) et vegin tal i com ets.

saps, jo sempre t'escolto, et faig molt més cas del que m'agradaria a vegades, perquè sense voler-ho ets tu qui em mou i s'amaga rere els meus ulls, em sembla que en certa mesura em manipules però, a mi, em sembla bé.

groc

vull anar a perseguir els carrers de llums grocs! aviat.

ferro forjat

No em digueu que teniu por, digue-me que voleu fotre-les-hi fort i vindrè amb vosaltres perquè tinc por, quan em diuen que tenen por; tinc el cor fort, com un ferro forjat, però roent.

re...moltes coses

emoció reviscuda d'amistat que pensava gairebé perduda, somni real de vida viscuda i ganes de demà amb vidres que xoquin i vins que es vessin; que bé haver-vos retrobat!

aquest any..

jo també vull escriure un llibre!!!!

llet agre

La mala llet em fa molt riure, és l'emoció el nervi que fa que el sentir-lo em surti un riure, millor dir m'esclafeixi un riure i llavors tothom em mira i em diuen que no toco ni quarts ni hores...i tenen raó. i és que si no ric us juro que repartiria una de clatellots!!!! sobretot al coi de nanes que cobren les zones blaves de les ciutats, quina merda de feina!!! no entenc com una persona pot guanyar-se els diners així!! tothom projecta merda sobre la seva persona..això ha d'influenciar-te d'alguna manera i la menys dolents és la immunització (paraula que mig m'invento) i això també és molt dolent.. per NO ÉS POT SER IMMUNE ALS ALTRES SENSE SER MORT! si és que la seva feina consisteix en putejar -d'acord- tocar la pera, als conductors xerraires o encantadets que han posat el tiquet fins a les 17:48 i s'han presentat a buscar el cotxe a les 18:12.

recoi, recoi, recoi quina mala llet que has de rebre fotent aquest coi de feina de merda!

sucre recremat (espavila!)

Provaria de trencar-te un totxo al cap, per veure que és més dur ...a priori més val que no et digui que penso que la totxana quedaria feta miquetes. em sembla també que si algú mai aconseguís acostar-se prou al teu cor i hi deixés un glassonet, aquest quedaria encara més gelat, glaçat i probablement, al pobre que l'hagués dut li quedaria el cor com hauria quedat el totxo contra el teu cap, esmicolat.

i és que Sucre recremat, de tant dolça i deliciosa com t'has volgut fer t'has passat i ara ets negre i tens un mal gust de collons que costa de passar. i per si això no fos prou, com el sucre cremat ets fràgil com res i delicada que de tant com n'ets venen ganes de cuidar-te.

això és ple de contradiccions! que no ho veus?

un més de l'estil...

peus que corren, casi tant com diners i paquets que brillen més que els ulls de qui els dona. no vull que ens posem a fer el hippie ni que fem veure que els regals no ens importen..estem massa enllà (potser massa endeins) per dir aquestes coses, però que bonic que es quuan és de veritat.

sense capa ni barret

bitxo que obres els porticons del mati i deixes que el solet , tímid, entri per la finestra, entre caixes i capses encara per desfer. escolta el que no et dic i mira-ho com ho veig.

esai ienei hylios mou.

Resum de temps

Quan ets allà on fa igual de por un pas endavant que una passa enrera,
quan no saps on desenvoquen les paraules que escup la teva boca,
quan els pensaments han crescut tots en dubtes i preguntes,
sols queda ser valent, perquè l'aigua estancada es podreix, i riure de tu, i escoltar sense preguntar i caminar de bracet amb el temps perquè el temps tot ho sap i de tot et dóna.






(jo ho faig així)

tasl pioas p`hnj

talp de camp:

Mamífer teri
de l'ordre dels rosegadors,
de la família dels micròtids
(Arvicola terrestris),
de costums diürns,
herbívor i que construeix galeries als prats de dalla.