zzzzzzzz xxxxxxxxx

quan escolto els tic-tacs que marquen el meu temps sols sento tttttt però quan m'aturo i sols observo tot s'atura i es torna interrogació.
fa tant de temps que no noto la cremor aquella
que fan les mans desprès d'espetegar contra el terra...
em sembla, quan em miro fixament al mirall, que tampoc he d'amoïnar-me gaire si no sóc una d'aquelles persones que donen un sentit sublim a tot el que fan però, alhora sento la meva pròpia veu dient-me alguna cosa com ara "és clar que sí que pots que la por ets tu i no qualque cosa que vingui del defora"
zzzzzzzz xxxxxxxxxxxxx zzzzzzzzzzzz xxxxxxxxx zzzzzzzzzzzz xxxxxxxxxxxxx
zzzzzzzzz xxxxxxxxxxxxxxx zzzzzzzzzzzzz xxxxxxxxxx i sols mirar el reflex de la
lluna sobre les onades...
ai que bé quan el caparró dicta tonteries i el cansament venç la vergonya i guanya la veritat