...

casi ja ho he oblidat tot. torno. no sé ben bé per què. però torno.
vinga doncs!

retobat

Sortir de treballar, pujar al cotxe, ja és de nit, al cd de varis que ens vaig fer per aquell viatge sona i hi sona una cançó que em fa rrrrrrr i m'animo, la setmana no ha anat pas malament. ho celebraré, a soles.
em trobo un munt de gent, arreu hi ha cares conegudes, m'agrada el què fas-doncs-mira-per-aquí.
tard torno a casa rebusco una nota que no hi és però m'és igual. i finalment un ting-tong. me'n vaig a fer non-non.

au! vinga!

llevar-te havent anat a dormir amb la sensació, que encara no havia acabat la feina, trucar a l'un a l'altre, riure de veritat una mica i trucar més, donar la mà, amb força, convicció que no m'enganxaran pas per a qui!
i llavors que sí que el projecta tirarà endavant i
visca!
tot anirà bé i serà la òstia i un munt de gent gaudirà de la feina ben feta i llavors al cap d'un dies doncs que no, que al final no i llavors
merda!
torna a córrer i encara una mica més ràpid que abans perquè el temps cada cop és menys i vull que les coses surtin similars a com les havia pensat i
collons, la gent no té paraula!
i els ajuntaments em fan venir basques i mira

alguna tonteria a algun lloc que et faci descansar una mica però
no hi deixo de pensar així que l'únic remei que em queda es aconseguir-ho...

a veure.

ostres tu

ara hi ha coses que no sé si vull saber. quina llàstima que em faig.

au!

(fins quan em repetirè... qui ho havia de dir?)

zzzzzzzz xxxxxxxxx

quan escolto els tic-tacs que marquen el meu temps sols sento tttttt però quan m'aturo i sols observo tot s'atura i es torna interrogació.
fa tant de temps que no noto la cremor aquella
que fan les mans desprès d'espetegar contra el terra...
em sembla, quan em miro fixament al mirall, que tampoc he d'amoïnar-me gaire si no sóc una d'aquelles persones que donen un sentit sublim a tot el que fan però, alhora sento la meva pròpia veu dient-me alguna cosa com ara "és clar que sí que pots que la por ets tu i no qualque cosa que vingui del defora"
zzzzzzzz xxxxxxxxxxxxx zzzzzzzzzzzz xxxxxxxxx zzzzzzzzzzzz xxxxxxxxxxxxx
zzzzzzzzz xxxxxxxxxxxxxxx zzzzzzzzzzzzz xxxxxxxxxx i sols mirar el reflex de la
lluna sobre les onades...
ai que bé quan el caparró dicta tonteries i el cansament venç la vergonya i guanya la veritat

sense conclusió

t'amagues rere qualsevol cosa, tot i que (no t'enganyis) la causa sempre es la mateixa i llavors, la cosa no importa gens. fas com que treballes o busques o jugues però cap d'aquestes accions descriu el que estàs fent perquè del cert que jo no en tinc ni idea, però sé que tu tampoc.

?!

què collons xerres d'escriure llibres?. capulla!