Altre vegada tu, petitona, fent-te les preguntes repetides, mirant amb esforç...
ei!, no cal que te'n amaguis que el que fas no està pas malament i amb mi és inútil que intentis enganyar-me que sempre et sento molt abans que els meus ulls et vegin reflectida en qualsevol aparador. recorda, bitxo petit, que tot el que fas ets tu mateixa i cal que ho sàpigues i que n'estiguis orgullosa, cal que acceptis que on estàs és només un lloc, però és el teu. agafa'l i viu-lo com només tu ho saps fer i arregla'l i deixa'l ben bonic perquè quan t'hi passegis no tinguis por, perquè els qui hi vinguin (els qui tu deixis venir) et vegin tal i com ets.
saps, jo sempre t'escolto, et faig molt més cas del que m'agradaria a vegades, perquè sense voler-ho ets tu qui em mou i s'amaga rere els meus ulls, em sembla que en certa mesura em manipules però, a mi, em sembla bé.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada