Quan ets allà on fa igual de por un pas endavant que una passa enrera,
quan no saps on desenvoquen les paraules que escup la teva boca,
quan els pensaments han crescut tots en dubtes i preguntes,
sols queda ser valent, perquè l'aigua estancada es podreix, i riure de tu, i escoltar sense preguntar i caminar de bracet amb el temps perquè el temps tot ho sap i de tot et dóna.
(jo ho faig així)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada